Els referents
El procés de creació
Els vídeos han estat creats a partir de la pràctica del 'cadàver exquisit', pràctica d'origen surrealista que es basa en creació artística col·lectiva i es considera una mena de joc.
En el nostre cas el que s'ha fet ha sigut prendre nota de les diferents converses que té la gent en el metro i crear un petit muntatge aleatori a partir de totes aquestes. Així doncs, els usuaris del metro són els mateixos creadors de les històries que s'expliquen.
Els vídeos són grans reclams visuals i es dóna gran importància als subtítols que s'inclouen en aquests; moltes vegades jugant amb el ritme, la tipografia, la mida o el color. No hi ha una gran presència a nivell sonor ja que l’espai del metro és un espai que té la seva pròpia sonoritat. A més a més cadascun dels vídeos es relacionarà amb el color de la línia que parli a partir de la gravació d'imatges de la ciutat de Barcelona. Aquestes imatges s'han enregistrat de manera espontània i tenen una gran presència del color.
Imatges de les converses recollides a cadascuna de les línies del metro
Justificació
Aquest exercici serveix com a retrat de l'individu actual i les diferents formes d’expressió d’aquest. Aquesta temàtica creiem que és convenient amb relació a l’espai, ja que el metro és un element definitori de la societat actual, on es troben molts usuaris cada dia i molts sectors de la població en fan ús.
Resultats
Explorar l’espai del metro amb una mirada més analítica: El metro ha resultat ser un espai molt més sorollós del que pensàvem tant dins del vagó com a l’andana.
Entendre la complexitat de la visió objectiva: Per molt que el projecte intenti ser objectiu hi ha un subjecte què és el que escolta. Per tant, aquest té la possibilitat inconscientment de posar l’atenció en un subjecte o un altre.
Descobrir la manera de comunicar-se en l’entorn del metro:
La gent dins del metro, es comunica de manera diferent, a causa d'estar en un transport públic i per la situació de la Covid. D’una banda, s’aconsella no parlar dins del vagó, de tal manera que la majoria de converses són telefòniques. D’altra banda, l’ús de les mascaretes fa més complicat entendre les paraules i el contingut de les frases.
El no poder escoltar les converses en la seva totalitat sinó en petits fragments encara fa més desconcertants els resultats obtinguts.
Observar els carrers de Barcelona: S’ha vist l’entorn urbà a partir d’una nova perspectiva narrada mitjançant els seus colors. Arran d’això hem descobert que hi ha colors que es repeteixen més a la ciutat, com el vermell o el verd, i d’altres que no, com per exemple el lila.
Muntar les peces audiovisuals evitant buscar una coherència narrativa i una estructura tradicional, per a prioritzar la unitat estètica i visual, i així potenciar l'aleatorietat del cadàver exquisit.
